Revista Mètode
105 members
13 photos
2 files
548 links
L'actualitat de #WebMètode, al teu mòbil
Download Telegram
to view and join the conversation
📌🏠 En #MètodeACasa conversem amb Júlia Vergara-Alert, investigadora principal del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), de la Generalitat de Catalunya.

El seu grup de recerca, que colidera amb l'investigador Joaquim Segalés, és un dels tres pilars del consorci IRTA-IrsiCaixa-Barcelona Supercomputing Center, que està desenvolupant una vacuna contra el SARS-CoV-2.

https://youtu.be/3a6_tyAAD70
📙 I seguim parlant d'entrevistes: a voltes periodisme i ciència es fonen, una personalitat científica parla amb una altra i en deixa constància. D'això tracta #RetratsDeCiència, obra editada per la Institució Alfons el Magnànim que inclou 35 entrevistes a científics publicades en #RevistaMètode.

https://metode.cat/noticies/cientifics-a-laltre-costat.html
⚠️🌍 Avui també us recomanem aquest article de Joan Olmos Lloréns sobre emergència climàtica i protecció del territori. En ell escriu sobre la «imprescindible» reconversió de l'urbanisme i dels programes d'infraestructures.

https://metode.cat/revistes-metode/article/emergencia-climatica-i-proteccio-del-territori.html
Aconseguirà la ciència alimentar-nos a tots? És la gran pregunta que ens planteja Wesley Leoricy Marques en aquest article, que presenta diversos aspectes relacionats amb el creixement de la població i amb la disponibilitat/consum d’energia i aliment «que amb freqüència no s’esmenten en els mitjans i en l’àmbit de les ciències tecnològiques».

L’objectiu del seu text és inspirar un debat més profund sobre aquests temes i cridar a una interacció més pròxima entre les ciències tècniques i les socials.

https://metode.cat/revistes-metode/article/aconseguira-la-ciencia-alimentar-creixement-de-la-poblacio.html
🗞 Abans que començara una de les pitjors crisis sanitàries de l’últim segle, la desinformació sobre salut ja corria com la pólvora per Internet i les xarxes socials. La majoria de les notícies falses que circulaven per la xarxa de xarxes abans d’aquesta pandèmia eren sobre salut i aquestes notícies arribaven a difondre’s molt més que les reals. Desafortunadament, aquest fenomen s’ha «disparat» amb la crisi mundial per la COVID-19.

Sobre els riscs d'aquest al·luvió desinformatiu escriu Esther Samper en 'Pandèmia de coronavirus i notícies falses'. Amb aquest article ens acomiadem fins la setmana vinent 👋

https://metode.cat/revistes-metode/opinio/especial-covid-19/pandemia-de-coronavirus-i-noticies-falses.html
💬 Les primeres crítiques a la retòrica de la COVID-19 adverteixen sobre l’ús de metàfores bèl·liques que poden acostar-nos a un sentiment autoritari i nacionalista, evocant la xenofòbia i el racisme. Ho explica Leah Ceccarelli en aquest article

https://metode.cat/revistes-metode/opinio/especial-covid-19/covid-19-les-metafores-de-la-pandemia.html

🌍 Avui també volem parar atenció al canvi climàtic. Resulta necessària una valoració ambiental de caràcter integral, és a dir, contemplant la dimensió ecològica, però també l'econòmica i la social. A més, si posem la lupa sobre el País Valencià, veiem que aquest territori presenta unes característiques singulars

https://metode.cat/noticies/una-lectura-ambiental-integral-i-amb-accent-valencia.html
🔩 ⚙️ El concepte mateix d’estandardització està vinculat amb la revolució industrial i la producció massiva de béns en cadenes de muntatge. La pregunta que Juli Peretó i Manel Porcar tracten de respondre en aquest document és fins a quin punt es poden aconseguir estàndards i implementar un procés d’estandardització en l’àmbit biològic.
https://metode.cat/revistes-metode/monografics/es-pot-estandarditzar-la-vida.html
🐙 🧠 A més, entendre què ens diferencia de la resta d’animals és una antiga obsessió de l’ésser humà. Un dels atributs als quals amb freqüència acudim per a justificar la nostra suposada superioritat és la intel·ligència. Però, com comparar la intel·ligència d’espècies tan diferents com la d’un humà, un polp o un dofí? Una pista: la intel·ligència no es pot mesurar a pes.
https://metode.cat/revistes-metode/seccions/natural-ment/intelligencia-a-pes.html
Sabies que...? 👨🏻‍🏫 El 17 de juny del 1903 va nàixer el matemàtic William Hodge. La conjectura de Hodge és el cinquè problema dels proposats per l'Institut Clay de Matemàtiques. En parlava Vicente Muñoz en el número 93 de #RevistaMètode, dedicat a #ElsProblemesDelMillenni.
https://metode.cat/revistes-metode/monografics/la-conjectura-de-hodge.html
«Vivim moments d’incertesa científica, impotència sanitària i perplexitat política. Però la veritat és que els coronavirus han causat brots epidèmics greus des de 2003. [...] La inesperada emergència d’aquestes malalties víriques i el gran impacte mundial sobre els sistemes sanitaris, l’ordre social i l’economia obliguen a una reflexió multidimensional del problema que ajude a comprendre l’amenaça.»

Acabem la setmana amb aquesta reflexió de Josep Lluís Barona. Fins dilluns 👋
https://metode.cat/revistes-metode/seccions/histories-cientifics/temps-de-pandemia-una-reflexio-des-de-la-historia.html
Bon dia i bona setmana Comencem reflexionant sobre l'agricultura del segle XXI i els grans reptes als quals és necessari respondre de manera urgent. Per això, en aquest article de Diego Orzáez s'analitza el desenvolupament de l’agricultura del futur sota les premisses d’una democratització tecnològica i una relaxació reguladora.
https://metode.cat/revistes-metode/monografics/bioenginyeria-millora-genetica-plantes.html
«Aquest virus està matant persones i continuarà fent-ho. No hi ha política que puga canviar això, però centrar la comunicació mèdica de forma més ràpida i intensa en l’augment de la capacitat sanitària, en lloc de repetir el mantra del confinament, podria salvar més vides i escurçar el període d’alteració de la normalitat», planteja Celeste Condit sobre el nou coronavirus. A més, es pregunta: el model actual ens indica que durant l’estiu de 2020 molts més països aconseguiran aturar la mortal primera onada de COVID-19. I després què?

https://metode.cat/revistes-metode/opinio/especial-covid-19/la-resposta-comunicativa-a-la-crisi-del-coronavirus.html
«Quan la Murta fa capell, pica espart i fes cordell»

💬 En la fraseologia de la nostra llengua destaca la temàtica agrícola, reflex de la base econòmica de la majoria de la població en èpoques precedents. Així, tenim centenars de refranys, dites, proverbis, aforismes i sentències del món rural que trobarem en qualsevol refranyer. Referent a les dites de l’oratge, encara avui en dia podem destriar alguns consells d’utilitat, sempre amb la prevenció de considerar la variabilitat dels fenòmens meteorològics i els efectes innegables del canvi climàtic. Ens ho explica Josep Roselló.

https://metode.cat/revistes-metode/seccions/lhort-de-rosello/el-temps-a-lhort.html
#MètodeCOVID19 | «Resulta si més no curiós que línies d’investigació que podrien haver-se considerat de poca actualitat fa només uns mesos a causa de la desaparició dels dos brots esmentats, hagen resultat ara claus per a poder abordar d’una forma ràpida l’estudi del SARS-CoV-2. Aquest fet ens adverteix, una vegada més, del perill que la ciència s’oriente únicament per criteris d’aparent utilitat o aplicabilitat immediata.»

✍🏼 Per Ismael Mingarro i Iñaki Tuñón

https://metode.cat/noticies/proteases-coronavirus-diana-antivirals.html
«L’impacte humà més greu i irreversible sobre la natura del Puig Major va ser propiciat pel general Franco, que hi havia pujat el 1934, en la seva etapa de comandant militar de les Balears.»

Amb Joan Mayol coneixem el Puig Major. Aquest no ofereix únicament un atractiu topogràfic i geològic: l’espectacular cimal de les Illes acull singularitats vegetals notables.

https://metode.cat/revistes-metode/article/la-flora-singular-del-puig-major.html
😓 De segur que aquests dies noteu les mosques ben pesades... Però, per què no n'hi ha a l'hivern? O, millor dit, per què no ens adonem de la seua existència eixos mesos? Ho explica Joaquín Baixeras en una nova entrega dels #PerquèsMètode.

https://metode.cat/els-perques-de-metode/per-que-no-hi-ha-mosques-a-lhivern.html